Migdiada

This reading was recorded by Alessandro Mistrorigo at Phonodia LAB in Venice, Italy, on the 7th of November, 2013.

Read by Mireia Companys on 7 November 2013

Migdiada

“Ben al fons / el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.”
(Gabriel Ferrater, Cambra de la tardor)

La calitja mandrosa de la tarda
vessa fragments de llum sobre el seu cos.
Pell nua, mig del sol, mig de la lluna,
estesa sobre el llit com una xarxa,
mantell equívoc que vetllarà el son
de l’Ulisses que paga les factures.

Al jardí, sota el sol, la nena juga,
sòlida i clara com una certesa.

Darrere la finestra mig tancada,
el món s’escola, i els teus dits caminen
sobre la seva esquena endormiscada.
Ancorat encara en els seus malucs,
et fibla la membrança del meu cos,
foragitat de sobte de l’oblit.

Al jardí, sota el sol, la nena juga,
joiosa i hostil com una certesa.

Amb els palmells sadollats de memòria,
navegues, desesmat, dins el seu sexe,
i un crit silent naufraga en els teus llavis.
Dins la garjola de bocins de llum,
la seva pell és un tauler d’escacs,
una cruïlla de somnis vençuts.

Al jardí, sota el sol, la nena juga,
eterna i fatal com una certesa.

from Donzelles de l’any 2000. Antologia de dones poetes dels Països Catalans (Editorial Mediterrània: Barcelona, 2013).

Share this Poem with your co-workers or friends