Antioquia

This reading was recorded by Alessandro Mistrorigo for Phonodia at Villa del Grumello in Como, Italy, the 9th of May, 2015, during the “Europa in Versi” Poetry Festival organized by “La Casa della Poesia di Como“. Special thanks to Laura Garavaglia.

Read by Manuel Forcano on 9 May 2015

Antioquia

Telèfon. Digui?
Se’t sentia la veu molt lluny, com un estel volant altíssim
agafat només per un fil prim. M’explicaves
els colors vius dels carrers, les places, el tràfec
del mercat dels dàtils, les muralles:
Antioquia,
la ciutat que havíem de viure junts
aquell primer i últim estiu nostre.
Escoltava la descripció de la teva llum de
tarda,
de les palmeres, dels ocells revolant
entre minarets blancs.
Parlaves ràpid, amb la urgència de qui sap
que aviat ha de tornar a dir adéu.
Adéu.
I no hem tingut temps ni de dir-nos
si encara ens estimàvem. I penjo.
Un silenci d’ulls oberts
em mira.

form Les mans descalces (Barcelona: Columna, 1993).

Share this Poem with your co-workers or friends