Comunitat

This reading was recorded by Alessandro Mistrorigo at Phonodia LAB in Venice, Italy, on the 7th of November, 2013.

Read by Mireia Companys on 7 November 2013

Comunitat

Et parlo i sé que en les meves paraules
suren fragments remots, i tal volta propers,
que no em pertanyen. D'un calaix mal endreçat
he tret bocins de pronoms personals
per definir els horitzons del teu cos,
però a cada temptativa t'esmunys
i no t'encalço, i aquestes crosses,
forjades de lletres massa poc íntimes,
no em són útils per enderrocar els murs
que guarneixen la teva llunyania.

I et canto i sé que en el meu cant gemeguen
laments remots, i tal volta propers,
que no em pertanyen. I d'un cistell sense fons
he extret verbs on voldria condensar
la meva necessitat de tu, que em defuges
amb la mateixa blanor displicent
que aquest llenguatge curull d'inclemències.
Per això ploraré milers de llàgrimes
que tal volta n'oculten moltes altres,
remotes o properes, que em són alienes,
però que em cremen el rostre i em fiblen el pit,
i m'agregen aquesta gola mutilada.
I així acullo, malgrat que no em pertany,
en el meu dolor, el de tots els altres.

from Perfils de la inconsistència (Viena Edicions: Barcelona, 2003).

Share this Poem with your co-workers or friends