Pell

This reading was recorded by Alessandro Mistrorigo at Phonodia LAB in Venice, Italy, on the 7th of November, 2013.

Read by Mireia Companys on 7 November 2013

Pell

---------------------------------------------------“Todo fue
---------------------------------------------------eternidad: relámpago”
---------------------------------------------------Pedro Salinas, Razón de amor

I

Navegaré per les ones promíscues
dels teus llavis obscurs, plens de silenci,
famolencs d’ànima i saliva i pell.
Cremaré sota la freda avidesa
del teu cos roent, dels teus dits estranys
que llauraran, humits, solcs de deliri.
M’emmotllaré a la dòcil rebel·lia
dels dibuixos de les teves carícies.
Seré imatge i mirall del teu desig,
beuré l’alteritat del teu alè,
compartiré amb el teu esguard llunyà
l’etern instant efímer de la joia.

II

No vam tenir mai temps per estimar-nos.
Potser tan sols desitjàvem l’escalf
d’un hàlit inventor de paradisos.
Mai no tinguérem temps d’enamorar-nos.
Potser tan sols cercàvem un silenci
que ens permetés defugir les fal·làcies.
Només vam tenir temps de naufragar
en un desert de pell, en un mar de miratges,
en un feréstec incendi d’oblit.
No vam tenir mai temps per estimar-nos.
Potser tan sols, èbria com Li Po,
vaig enfonsar-me en tu buscant la lluna.

III

El desdesig s’ha emportat les paraules
que havia destinat a interpretar-te,
a recrear les flames del teu foc.
No queden rastres de pronoms plurals,
malalts d’oblit i lenta indiferència,
i els únics mots que resten del naufragi
tenyeixen els records de solitud.
Desitjaria que em quedés dolor,
darrera forma d’estimar, presència
rere el desastre, càlid terrabastall.
M’agradaria refer el teu miratge
i omplir d’amor el buit de la teva ombra
i la carcassa de la teva veu.
Desitjaria que em quedés nostàlgia
per poder construir noves mentides
sobre el pilar desert de la memòria.

I, tanmateix, en una nit confusa
potser renaixeràs en un vers trèmul,
per redimir de l’allau del no-res
el nostre solitari instant etern.
I la pell i el foc es faran poema,
tonada del plaer sense esperança,
i el teu alè no tindrà gust de cendra,
i s’omplirà de somnis impossibles.
I el teu esguard dibuixarà la joia,
i la dolçor delirant del teu cos
reviurà en mi, i em portarà la lluna
molt més enllà dels mots, o a través d’ells.

rom Perfils de la inconsistència (Viena Edicions: Barcelona, 2003).

Share this Poem with your co-workers or friends